Fins ara ha estat un joc de declaracions i intencions, però quan el Parlament fixi el referèndum els daus estaran tirats. L'Estat ja no es podrà acontentar amb desqualificacions o amenaces i només li quedarà la força. El combat serà a tot o res. El cas dels catalans s'internacionalitzarà i els organismes oficials s'hauran de definir. El secretari general de l'ONU ja va dir clarament, referint-se a Catalunya, que “s'han de respectar les aspiracions genuïnes dels pobles”, i el premier britànic va advertir a Mariano Rajoy que no es pot ignorar la voluntat d'independència. Ens acostem, doncs, a la fita més decisiva de tot el procés. Les converses estan obertes, però els dos actors principals, Artur Mas i Oriol Junqueras, ja tenen acordades pregunta i data (ERC ho va posar com a condició per donar suport als pressupostos).
“Quan se sàpiguen, el govern espanyol embogirà”, va dir Joan Tardà, que va assegurar que el Parlament es pronunciaria abans del 15 de desembre. D'aquí el frenesí. Rajoy va esberlar diumenge la figura marmòria de líder suprem per baixar a l'exabrupte plebeu d'Alícia Sánchez-Camacho o Enric Millo: “No consentiré que ningú jugui amb la sobirania nacional”, va amenaçar. La seua vicepresidenta el va secundar amb l'única novetat que li permetia l'atapeït calendari de blasmes, el viatge de Mas a Israel, del qual va dir alguna insubstancialitat.
La premsa amiga s'hi ha esmerçat de valent, només cal veure les portades surrealistes de l'Abc, La Razón oEl País dia rere dia, i els mitjans catalans de les terceres vies imaginatives han posat també tota la carn a la graella. Josep Antoni Duran i Lleida, l'opositor amb una agenda més intensa, té l'equip a ple rendiment per aconseguir titular diari. Li havia assegurat a Rajoy que controlava la cleda catalana i panteixa despenjat de la cursa.
Pel flanc esquerre, el PSOE ha aconseguit reconduir el PSC i Cayo Lara ha expectorat la cantarella poc original que Artur Mas s'escuda en el sobiranisme per tapar-se les vergonyes. Han fracassat, però, amb els sindicats: “El procés acabarà bé tant sí com no”, ha dit el líder català d e la UGT, al qual no li sembla malament “aturar l'economia”, en la línia de Junqueras, i el de CCOO ha assegurat que “la democràcia està en perill i l'exemple n'és el dret a decidir”. A Joan Herrera li tremolen les cames, però no té marge davant l'aposta clara de Raül Romeva i Jaume Bosch.
Comptat i debatut, la traca final els fa llufa. Les enquestes són inapel·lables. A les últimes, més del 80% dels catalans són favorables al referèndum i els sís tripliquen els “no”. I el PP i el PSC s'ensorren. Els ha fallat la guerra bruta, la por, l'ofec fiscal, els informes policials, l'espionatge, la propaganda i tot el que s'han empescat. Mariano Rajoy, en un intent desesperat, ha ordenat abaixar el to, perquè han comprovat que els insults i les amenaces provoquen l'efecte contrari del que busquen. Se'ls acaba el temps i, en efecte, estan embogint. Els sobiranistes també es mouen i Junqueras ha insinuat mobilitzacions. Aquest és el roc a la faixa: un moviment que ha aconseguit moure una tercera part de la població és invencible. El dia que es lliuri el combat decisiu milions de catalans hauran de prendre carrers i places. Serà la imatge definitiva que convencerà el món i els indecisos. Els bojos aquí no hi tenen cap oportunitat.
Aquests dies són els més virulents, els de més ganivetades sota la taula, d'amenaces de mort a la xarxa, de convocatòries urgents del CNI a La Moncloa, d'instruccions a la premsa, de crides, d'imprecacions... però no passa res. El ventilador de l'astracanada ha estat engegat massa temps i ara l'augment de velocitat ni es nota. És la derrota del matonisme espanyol.
Quan embogeixin del tot i el cos els demani mossegar es trobaran com ara, que no poden fer gran cosa. Com més virulència, més independentisme, ja s'ha vist. Un acte de follia suprema com el que proposa Aznar de detenir Mas implicaria la victòria automàtica de Catalunya al carrer i als fòrums internacionals. Estan atrapats, per això embogeixen sense cap elegància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada