El diari destaca l'anticatalanisme dels grups d'extrema dreta espanyols
ACN/S.F. | Actualitzat el 02/12/2013 a les 17:06h
Partidaris de Franco durant una manifestació de l'any 2011 Foto: ACNEl rotatiu nord-americà The Wall Street Journal ha publicat aquest dilluns unreportatge que tracta l'auge dels grups d'extrema dreta a l'Estat espanyol. Segons l'article que signen Matt Moffett i David Román, hi ha dos motius principals que expliquen la irrupció d'aquestes formacions franquistes.
En primer lloc, es destaca la crisi econòmica, i remarca principalment l'elevada taxa d'atur juvenil, que arriba al 50%. També ho atribueix al “pacte de silenci” que es va fer després de la mort de Franco, i explica la Llei d'Amnistia del 1977, que va deixar sense judici els oficials de la dictadura involucrats en crims de guerra.
A més, Moffett i Román expliquen que l'anticatalanisme és ben present en aquests grups extremistes, i posa un exemple ben recent, el de l'atac al Centre Cultural Blanquerna a Madrid , la passada Diada. En aquest sentit, el diari recorda que Catalunya va ser “una regió reprimida per Franco” i que, avui, és “la llar d'un moviment polític creixent en recerca de la independència de la resta d'Espanya”.
The Wall Street Journal recorda que encara existeixen estàtues de Franco tot i la llei de 2007 que preveu la retirada d'aquestes de tot el territori espanyol. A aquesta permissivitat també cal sumar-hi l'actitud de “passivitat” que el rotatiu considera que adopta el poder judicial, que “ha deixat impunes els abusos del règim de Franco en benefici del manteniment de la transició pacífica del país cap a la democràcia”. Així, es fa ressò que qui hagi iniciat les investigacions dels crims del franquisme hagi estat la justícia argentina.
Finalment, el reportatge també recull que en els últims mesos, diversos polítics espanyols han publicat fotografies a les xarxes socials on se'ls veu a ells mateixos fent salutacions feixistes o al costat de símbols nazis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada