«Si a Espanya estan obsessionats amb les manipulacions històriques és perquè són experts en perpetrar-les. Això els torna paranoics de mena»
Francesc Puigpelat | Actualitzat el 12/12/2013 a les 00:02h
La polèmica sobre el simposi “Catalunya contra Espanya” ha tornat a posar de manifest la visió que a Madrid tenen de la història del Regne d’Espanya: només ells la poden escriure, i tot el que surti del seu dogma és “manipulació”, “falsedats”, “mentides”, etcètera. L’única veritat la té Madrid, i més precisament, aquella Academia de la Historia que afirmava, en la seva biografia de Franco, que no va ser un dictador feixista (?!).
Ahir, Zapatero s’apuntava a la polèmica amb una altra frase contundent: “Catalunya ha estat vinculada a Espanya durant tota la seva història”. Una frase que a Madrid és una obvietat, però que a Catalunya provoca, com a mínim, recels.
Ho il·lustraré amb un exemple de fa un segle, que explica August Rafanell al seu magnífic llibre La il·lusió occitana. A primers del segle XX, la teoria dominant entre els filòlegs catalans era que el català formava part d’un grup de llengües romàniques que englobaria també totes les variants de l’occità. Per respondre-hi, el castellà Menéndez Pidal, es va empescar que aquella teoria que situava al sud de França les arrels de la llengua catalana era falsa, i que el català compartia grup amb les llengües peninsulars: castellà, gallec-portuguès, aragonès i bable.
A tota aquesta polèmica hi van acabar intervenint els senyors que més si entenen, en filologia romànica, i que no són altres que els alemanys. La seva opinió va ser taxativa: el català pertany al grup de l’occità i no el de l’espanyol, com podeu veure enaquest enllaç a la Viquipèdia. Avui en dia, aquest fet és acceptat arreu del món, excepte a Espanya, perquè ja se sap que a Madrid tenen una visió molt peculiar de la història.
I poso exemples. A la Viquipèdia en castellà s’accepta la versió que el català pertany al mateix grup que l’occità. Però és fàcil trobar webs que col·loquen el català al mateix grup del castellà, per exemple aquesta dedicada al llatí, latineso2012. I, és clar, la conclusió sempre és la mateixa: si a Espanya estan obsessionats amb les manipulacions històriques és perquè són experts en perpetrar-les. Això els torna paranoics de mena.
Ahir, Zapatero s’apuntava a la polèmica amb una altra frase contundent: “Catalunya ha estat vinculada a Espanya durant tota la seva història”. Una frase que a Madrid és una obvietat, però que a Catalunya provoca, com a mínim, recels.
Ho il·lustraré amb un exemple de fa un segle, que explica August Rafanell al seu magnífic llibre La il·lusió occitana. A primers del segle XX, la teoria dominant entre els filòlegs catalans era que el català formava part d’un grup de llengües romàniques que englobaria també totes les variants de l’occità. Per respondre-hi, el castellà Menéndez Pidal, es va empescar que aquella teoria que situava al sud de França les arrels de la llengua catalana era falsa, i que el català compartia grup amb les llengües peninsulars: castellà, gallec-portuguès, aragonès i bable.
A tota aquesta polèmica hi van acabar intervenint els senyors que més si entenen, en filologia romànica, i que no són altres que els alemanys. La seva opinió va ser taxativa: el català pertany al grup de l’occità i no el de l’espanyol, com podeu veure enaquest enllaç a la Viquipèdia. Avui en dia, aquest fet és acceptat arreu del món, excepte a Espanya, perquè ja se sap que a Madrid tenen una visió molt peculiar de la història.
I poso exemples. A la Viquipèdia en castellà s’accepta la versió que el català pertany al mateix grup que l’occità. Però és fàcil trobar webs que col·loquen el català al mateix grup del castellà, per exemple aquesta dedicada al llatí, latineso2012. I, és clar, la conclusió sempre és la mateixa: si a Espanya estan obsessionats amb les manipulacions històriques és perquè són experts en perpetrar-les. Això els torna paranoics de mena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada