El Financial Times (F.T.) torna a dedicar un extens articlea Catalunya, on recorda que la cadena humana del dia 11 de setembre va ser l’últim acte d’una sèrie de manifestacions massives a Catalunya, que insten a una ruptura històrica amb Espanya, i a la creació d’un Estat català independent.
El diari diu que ara l’atenció s’ha desplaçat dels manifestants als polítics, i per això el govern català ja ha presentat un document de 50 pàgines amb una estimació dels greuges econòmics que Catalunya té contra Espanya, després d’anys de suposada falta d’inversió i d’un excés d’impostos.
Per F. T. dos esdeveniments mostren acuradament les dues cares de la política catalana d’avui: per una banda, el fet que cada vegada són més els catalans que volen viure en un estat propi, un desig que té les seves arrels en la història, i connectat amb la terra, el llenguatge la cultura i un veritable sentit de nació, un desig que creu que no pot ser calmar mitjançant concessions financeres o la promesa d’una major autonomia dins d’Espanya.
D’altra banda, el gran nombre de catalans als que no agrada l’estatus quo actual, però que segueixen sent reticents a trencar amb Espanya, encara que estan molestos pel repartiment fiscal per comunitats, i per les recents mesures preses per Madrid per a restringir l’ús del català a les escoles estatals,
El rotatiu nord-americà recorda que encara que Mas es l’actual president català, que ha donat suport a les manifestacions a favor de la independència, el partit que guanyaria ara les eleccions seria Esquerra Republicana, els seus aliats separatistes de línia dura.
Per l’articulista la paciència s’està esgotant, perquè les enquestes mostren que la meitat de la població catalana vol un estat independent, amb un fort augment en comparació amb els últims anys, i el més important és el deteriorament palpable de la manera en que els catalans pensen i parlen d’Espanya, i la resta d’Espanya pensa i parla dels catalans. El que uneix a les dues parts, s’està desgastant dia a dia.
Llevat que aquesta tendència s’inverteixi, conclou que Espanya s’enfronta a una crisi constitucional en una escala no vista des que el país va retornar a la democràcia ara fa quatre dècades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada