- L’Executiu ha analitzat en un detallat informe el grau de compliment de la lleialtat institucional de l’Estat: els incompliments i vulneració de competències i els deutes pendents que fan més difícil la situació financera de la Generalitat
- La quantificació actual dels incompliments del Govern Central puja a 9.375,7 milions d’euros
- Homs espera que amb aquest informe, que serà enviat al Govern de l’estat, “els que s’omplen la boca amb l’estat de dret i el marc constitucional compleixen amb les lleis i amb les sentències del Tribunal Constitucional”
- El Govern sol·licitarà al Senat la convocatòria de la comissió General de les Comunitats Autònomes per denunciar “la invasió competencial” de la LOMCE
- El Govern dóna el vistiplau als nous criteris de distribució de fons europeus en què Catalunya rebrà 2.121,8 milions el període 2014-2020
- El Govern atorga la Medalla d’Or de la Generalitat a Max Cahner, a títol pòstum i a Oriol Bohigas
El Govern ha analitzat detingudament l’informe “La deslleialtat de l’Estat respecte de Catalunya. Balanç de Situació”, un document detallat però no exhaustiu que recull a tall d’inventari els principals incompliments de l’Estat respecte de Catalunya, la vulneració de competències de la Generalitat, i on també es quantifica el volum de deutes pendents de l’Estat que afecten de manera molt acusada la situació financera de la Generalitat. Es constata que els efectes d’aquesta actitud de l’Estat tenen una dimensió legal, política i econòmica, però també tenen una dimensió humana ja que afecten de manera molt transversal a tots els ciutadans. Així, la conclusió principal de l’informe, tal i com ha explicat el conseller de la Presidència, és que “la deslleialtat institucional de l’Estat genera desigualtats socials a Catalunya”.
El conseller ha apuntat que en un moment en que a Catalunya està immersa en un debat viu i pacífic “és bo que es conegui un informe com aquest”. Sense un document així, ha apuntat, “no s’entendrien moltes decisions ordinàries que el Govern ha de prendre cada dia”. Com la transparència és “un valor essencial per garantir un debat seré”, el Govern trametrà aquest informe al Govern central i com a resposta, i espera que “aquells que s’omplen la boca amb l’estat de dret i el marc constitucional, compleixen les lleis i les sentencies del Tribunal Constitucional”
El document, “que és una anàlisi sobre el marc jurídic actual i l’actual distribució competencial”, s’inicia amb una definició del principi de lleialtat institucional: “la determinació de l’impacte positiu o negatiu que les disposicions generals aprovades per l’Estat tinguin sobre les Comunitats Autònomes, tant en matèria d’ingressos, com en matèria de noves obligacions de despesa”. Aquesta definició queda recollida a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i a la Lofca, però també el Tribunal Constitucional ha dictat sobre la qüestió: “La lleialtat s’expressa com a obligació de respectar mútuament les respectives competències (...) que imposa, tant a l’Estat com a les CA, l’obligació d’exercir les seves competències respectives respectant les que corresponen a l’altra poder públic”.
L’informe del Govern posa de manifest amb molts exemples concrets que “la cronificació d’una actuació deslleial per part de l’Estat, comporta una vulneració directa del principi constitucional d’igualtat de tots els ciutadans”. És a dir, “la deslleialtat institucional practicada per l'Estat espanyol té com a principal conseqüència directa per a la ciutadania l'increment de desigualtats i discriminació entre els ciutadans per raó del territori on viuen”. D’aquesta manera, si l’Estat no aporta els recursos que li pertoquen, per exemple, per infraestructures, beques o dependència són els ciutadans de Catalunya els que estan en inferiors condicions respecte els de la resta de l’Estat. En definitiva, “darrera aquests incompliments hi ha el patiment d’un país sencer que ha de pagar per tot”, ha sentenciat el conseller.
En la dimensió més econòmica, s’incompleix, de manera sistemàtica, l’anomenat principi d’ordinalitat: mentre que a Catalunya la capacitat tributària dels seus conciutadans està clarament per sobre de la mitjana estatal, els recursos públics per càpita disponibles són clarament inferiors als de la mitjana. En la liquidació de 2011, Catalunya ha estat la tercera comunitat en aportació de recursos i la desena en recursos rebuts.
En aquest balanç de situació, l’informe quantifica en 9.375,7 M€ el volum de deutes pendents de l’Estat amb Catalunya. En aquesta xifra s’inclouen 5.748M€ d’inversió en infraestructures; 672,6 M€ de reducció d’ingressos finalistes provinents de l’Estat; 1.715,2M€ de mesures estatals que suposen increment de despesa; i 1.239,9 M€, de mesures estatals que suposen un decrement d’ingressos.
A l’informe es destaca també decisions orientades a menystenir la llengua (negativa al català a organismes estatals ni internacionals), l’educació (LOMCE), la cultura (caiguda de la inversió d’un 46%, Papers de Salamanca), l’estatus polític de Catalunya (Sentència del TC contra l’Estatut , rebuig al pacte fiscal i a la declaració de sobirania), i els valors democràtics (banalització del feixisme i el nazisme).
El Govern portarà el debat sobre la LOMCE al Senat
El Govern també ha acordat avui sol·licitar al Senat la convocatòria de la Comissió General de les Comunitats Autònomes per tal de denunciar la invasió de competències de LOMCE, aprovada la passada setmana pel Congrés de Diputats. El portaveu del Govern ha reconegut que aquest “mecansime expecipcional” ha de permetre la possibilitat de fer un “debat seré” de com la Lomce envaeix les competències de la Generalitat en matèria educativa, s’oposa de forma frontal al règim lingüístic vigent a Catalunya i modifica el mecanisme de finançament de les comunitats autònomes. El propòsit és que sigui la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, qui hi participi en nom del Govern.
Catalunya rebrà 2.121,8 milions en fons europeus
El Govern ha donat avui el vistiplau als nous criteris de la Comissió Europea en relació a la distribució de Fons Europeus que prioritzen, en una conjuntura de crisi i recessió, “les regions que són clarament tractores de l'economia”. Per primera vegada des de la integració d’Espanya al mercat comú, la Comissió ha decidit apostar per les regions que puguin contribuir a reactivar el creixement, com Catalunya, i abaixar lleugerament la intensitat de la política subsidiària dels darrers períodes en què intensificava encara més l’ajut a les regions menys desenvolupades. El conseller ha constat la “diferència de visió” entre el que decideixen les autoritats europees del que fan les espanyoles, que “continuen plantejant les coses sense el criteri econòmic de que val la pena invertir en territoris amb capacitat per treure’ns de la crisi”
Medalla d’Or a Max Cahner i Oriol Bohigas
El Consell executiu ha acordat atorgar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a Max Cahner i Garcia, a títol pòstum per la seva tan destacada trajectòria en els àmbits de l’edició, l’activisme cultural, la recerca filològica i l’activitat política. Amb la concessió de la Medalla d’Or a Max Cahner, la Generalitat de Catalunya vol honorar una de les personalitats que més ha contribuït, des del període de la resistència al franquisme, a enfortir la cultura catalana, tant pel que fa al seu desplegament social com a la seva vertebració institucional.
El Govern també ha acordat lliurar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya a Oriol Bohigas per la seva tan destacada trajectòria en els àmbits de l’arquitectura i l’urbanisme i la seva contribució de primer ordre a la modernitat i la projecció de Barcelona, des d’amplis interessos culturals i cívics i una clara consciència de la catalanitat.
Premi Justícia de Catalunya
El Govern també ha aprovat atorgar el Premi Justícia de Catalunya a Martín Rodríguez Sol, l’exfiscal en cap de Catalunya. Li concedeix aquest guardó en reconeixement a la seva trajectòria professional al servei de la justícia, lligada sempre a Catalunya. El jurista Ramon Camp i Batalla, i els magistrats Miguel Julián Collado Nuño, Félix Vicente Azón Vilas i Carles Cruz Moratones han estat distingits amb les medalles d’honor de la Generalitat pels serveis excepcionals a la justícia. L’Excutiu també ha concedit també mencions honorífiques en matèria de justícia a Catalunya a l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia i al Grup Europeu de Magistrats per la Mediació a Espanya (GEMME)
Altres acords de Govern
El Govern també ha donat llum verd a la creació de la Seu electrònica amb l’objectiu d’apropar l’Administració de la Generalitat a la ciutadania i les empreses. Es tracta d’un portal electrònic únic per a tots els òrgans de l’Administració de la Generalitat, des del qual la ciutadania i les empreses podran accedir a tota la informació sobre els serveis de la Generalitat, fer-hi tràmits i presentar electrònicament documents al registre públic.
També s’ha aprovat la posada en marxa dels nous serveis d’informació i d’atenció ciutadana incorporin la possibilitat d’accedir-hi a través de dispositius mòbils. L’objectiu és millorar i facilitar l’accés de la ciutadania als serveis que la Generalitat ja ofereix. Aquesta eina s’afegeix a l’oferta d’informació virtual que ofereix l’Oficina Virtual de Tràmits (OVT); el servei d’atenció telefònica (012) i els serveis presencials (Oficines d’Atenció Ciutadana).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada