La fi de Duran i Lleida

Duran i Lleida està cavant la seva pròpia tomba política. L’entrevista d’avui a Catalunya Ràdio ha estat com un necrològica. La situació a Unió és insostenible. La majoria dels seus votants (que deuen ser un 20%, [tirant llarg] del total de la federació de CiU) estan en contra de la tercera via. Duran, però, ha controlat el partit amb mà de ferro convertint-se en la veu inequívoca i única del discurs d’Unió. Ha aconseguit crear una cúpula d’afins a ell, fidels a cegues, com gossets, i manté el control i poder total del partit, allunyat de les seves bases. 

El problema de Duran, però, són les plebiscitàries que tindrem.

Suposo que cada dia que passa la societat catalana és més conscient que a Catalunya no se celebrarà la consulta. El govern espanyol no l’autoritzarà i, per fer una consulta de fireta, amb padrons, sense un control estricte de qui vota i qui no, i sense una serietat i disciplina institucional que requereix el procés, serà millor no fer-la.

Tot apunta que, com ja ha passat durant segles, un altre cop les reclamacions catalanes no només no seran compreses per Espanya sinó que seran rebutjades  de manera contundent, com va passar, per exemple, amb el pacte fiscal.

Quan això passi, no hi haurà més remei que fer eleccions on cada partit es posicioni sobre la independència i que es comprometi a declarar-la de manera unilateral des del Parlament de Catalunya.

Davant d’aquest escenari tenim dues opcions: que hi hagi una sacsejada (del tot necessària) a Unió i que les bases aconsegueixin d’una vegada per totes desbancar a Duran i Lleida i segueixin l’estela sobiranista de Convergència o que realment la federació se separi.

Si així succeeix, la majoria de parlamentaris d’Unió s’afiliaran a Convergència (ja han votat a favor de les tesis de Mas i rebutjant la tercera via). Unió es farà petita i quedarà alineada ideològicament amb el bàndol del ‘no’, amb els unionistes, i quedarà reduïda a un mediocre resultat electoral i, fins i tot, a perdre la representació ja que competirà amb els vots de Ciutadans i del PP, i, sincerament, no entenc qui podria tenir un perfil de votant que es decantés per Unió sent espanyolista.

Doncs, ja pot anar obrint el seu bufet d’advocats en Duran, al despatx de la seva dona, i dedicar-se, després de més de 30 anys, a alguna cosa que no sigui la política (de professor segur que no, ja ho ha explicat a Catalunya Ràdio, perquè cobren molt poc. Quin penques!)

Per sort, aquest procés gegantí, pacífic i de base, arrencarà aquestes males herbes que ens ataquen des de dins i que tan mal fan a Catalunya.

@gerardsese 

http://in.directe.cat/gerard-sese/blog/10821/la-fi-de-duran-i-lleida