dimarts, 22 d’octubre del 2013

El Govern modifica la Llei de l'Institut Català de Finances per facilitar la seva transformació en entitat de crèdit en el marc de la Unió Bancària Europea

  • L’Institut Català de Finances podrà constituir una societat anònima amb plena independència respecte de l’Administració, sotmesa exclusivament a la normativa pròpia de les entitats de crèdit i als controls dels òrgans reguladors estatals i europeus
  • El Govern també aprova el Decret llei que permetrà complir un any abans del que es preveia el compromís de reducció del sector públic en un 25%
  • El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, considera un “error”  i una “imposició” el veto a la intervenció del president Mas en el Fòrum Econòmic de la Mediterrània Occidental que se celebra demà al Palau de Pedralbes
El Consell Executiu ha aprovat avui el Decret llei que autoritza l’Institut Català de Finances (ICF) a fer tots els passos necessaris per a la seva transformació en entitat de crèdit, d’acord amb els requeriments dels reguladors estatals i europeus.
 
Fruit d’aquests canvis legislatius, l’ICF podrà constituir una societat anònima, segregant la seva branca d’activitat financera, “amb plena independència respecte de l’Administració de la Generalitat i de les seves entitats, sotmesa únicament i exclusiva a la normativa pròpia de les entitats de crèdit i al control dels òrgans reguladors estatals i europeus”, segons ha explicat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. Així mateix, l’ICF podrà adequar la seva estructura d’òrgans de govern i la seva gestió a la normativa específica dels organismes reguladors.
 
L’objectiu, ha subratllat Homs,  és que l’ICF pugui actuar com a entitat de crèdit en el marc de la Unió Bancària Europea “per consolidar i potenciar el seu paper com a instrument de suport al teixit empresarial i a l’economia productiva”.
 
L’Institut Català de Finances (ICF) és una entitat financera fundada l’any 1985. El principal objectiu de l’entitat és impulsar i facilitar l’accés al finançament al teixit empresarial amb seu a Catalunya, principalment pimes i autònoms, actuant com a complement del sector financer privat.
Des de 2011, l’entitat ha facilitat l’accés al finançament a més de 9.000 empreses per un import superior als 2.000 milions d’euros. Per aquest any 2013 l’ICF ha posat a disposició de les empreses 500 milions d’euros en préstecs i avals per a inversions i circulant.
 
Per dur a terme la seva activitat, l’ICF es finança als mercats nacional i internacional. Els seus recursos no provenen dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i per tant no agrega ni dèficit ni deute a l’administració catalana.
 
El Govern aprova el Decret llei que permetrà complir un any abans del que es preveia el compromís de reducció del sector públic en un 25%

El Govern ha aprovat avui el Decret llei de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya, que permetrà complir el compromís de reducció del 25% d’entitats instrumentals un any abans del que es preveia. Aquestes mesures reforcen la línia impulsada pel Govern i el Parlament l’any 2011 per a la simplificació de l’estructura del sector públic.
 El conseller Homs ha explicat que, entre gener de 2011 i setembre de 2013, la reducció d’entitats del sector públic ja ha assolit el  21%. Concretament, a finals del mes passat el nombre d’entitats amb participació majoritària era de 215, 58 menys que a data de l’1 de gener de 2011, quan n’hi havia 273. El compromís del Govern és assolir l’objectiu de reducció del 25% d’entitats abans del 31 de desembre de 2013, és a dir un any abans del que estava previst.
 Pel que fa a la racionalització del conjunt del sector públic vinculat al Departament de Territori i Sostenibilitat, es preveu un procés de fusió de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i l’Institut Geològic de Catalunya, i la supressió de l’entitat de dret públic Aeroports de Catalunya.
 
Pel que fa a l’àmbit del sector públic vinculat a la salut, el Decret llei extingeix la personalitat jurídica dels governs territorials de salut fent efectiu el desplegament dels consells de direcció i de participació que preveu la Llei d’ordenació de sanitària de Catalunya (LOSC) a nivell dels sector sanitaris. També extingeix la personalitat jurídica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, i la de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries preservant la marca i la idiosincràsia del model de gestió i de participació i adequant la seva naturalesa jurídica a la de les funcions d’autoritat sanitària i la integració de les seves funcions a la Secretaria de Salut Pública. Es modifiquen les funcions de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, i es regularitza l’adscripció de l'Institut Català de la Salut dins del sistema sanitari, atenent a la seva naturalesa actual d’empresa pública, donant-li un tractament coherent amb la resta de proveïdors sanitaris públics.
 
El Decret llei també suprimeix l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, atès que les competències en matèria d’inspecció de treball són assumides pel Departament d’Empresa i Ocupació.
 
El Govern considera un “error”  i una “imposició” el veto a la intervenció del president Mas en el Fòrum Econòmic de la Mediterrània Occidental

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha considerat un“error” i una “imposició” que el Govern central impedeixi la participació del president de la Generalitat, Artur Mas, en la inauguració del Fòrum Econòmic de la Mediterrània Occidental, que se celebrarà demà al Palau de Pedralbes. Un veto“innecessari i gratuït”, en paraules del portaveu, que el ministre d’Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, justifica perquè el programa de l’acte està tancat. 
 
“S’impedeix que el president pugui fer una salutació protocol·lària de tres minuts en un acte que se celebra en un espai de la Generalitat. Un acte que, a més, està  organitzat per l’IEMED, un organisme presidit pel president Mas”, ha posat en relleu Homs,  qui ha lamentat que aquesta actitud d’imposició del Govern espanyol “no està en la línia d’una bona col·laboració institucional”.

Malgrat això, el conseller Homs ha explicat que el president Mas “donarà la benvinguda” als assistents al Fòrum encara que no hi pugui fer la salutació de benvinguda per “cortesia institucional”, en la mesura que l’acte es desenvolupa en un espai de la Generalitat, i després acudirà al ple del Parlament de Catalunya.
 
El conseller ha revelat que durant el procés d’organització de l’acte es va acordar que tant l’alcalde de Barcelona com el president Mas farien la benvinguda als assistents al Fòrum i ha citat els precedents d’altres presidents autonòmics, com el balear, que recentment va intervenir en una reunió de ministres d’Afers Exteriors a Palma de Mallorca, o dels presidents Maragall i Montilla que durant els seus mandats van intervenir en fòrums “de més nivell i amb un component més solemne”.
 
“Es pot imposar que el president de la Generalitat no pugui fer ni una salutació de tres minuts i  ens dol que les coses siguin d’aquesta manera, però el que al final no podran imposar és que el poble de Catalunya calli”, ha reblat Homs.
 
El Govern porta al Consell de Garanties Estatutàries la darrera  modificació i la convocatòria anual de beques i ajuts a l’estudi de l’Estat

El Govern ha sol·licitat al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen previ a la interposició d’un conflicte de competència en relació a diversos preceptes del Reial Decret de la darrera modificació i convocatòria de beques per part de l’Estat. La Generalitat qüestiona els punts que fixen els llindars de renda i patrimoni familiar i la quantia de les beques i ajuts a l’estudi per aquest curs així com altres requisits de la convocatòria, ja que poden afectar les competències catalanes en matèria de beques i ajuts a l’estudi universitari i no universitari.
 
El Govern considera que a través d’aquesta convocatòria l’Estat continua retenint funcions de gestió de les beques que no li corresponen. Entre d’altres aspectes, el Govern critica que l’Estat reguli de manera centralitzada un nou component variable de les beques respecte del qual es reserven funcions de gestió al Ministeri. La Generalitat entén que aquesta normativa pot vulnerar de les competències assumides per la Generalitat en matèria d'educació i universitats, respectivament.
 
Cal recordar que les beques encara estan pendent de transferència a la Generalitat tal com va indicar la sentència del Tribunal Constitucional 188/2001 de 20 de setembre. Malgrat que s’ha reconegut la necessària territorialització de la dotació econòmica que l’Estat destina a aquestes beques i ajuts, el govern espanyol segueix fent la convocatòria centralitzada i la Generalitat només pot gestionar les beques a Catalunya en els termes que fixa el Ministeri.
 
Així mateix, el Govern ha demanat un altre dictamen sobre la convocatòria de les beques de caràcter general per aquest curs per a estudiants d’estudis postobligatoris. La Generalitat també troba que vulnera les competències catalanes ja que reserva al Ministeri d’Educació l’execució de la convocatòria i distribució d’aquests ajuts.

El Govern recorrerà la llei d’integració de cooperatives i la de funcionament de la cadena alimentària per ser inconstitucionals
 
El Govern també ha acordat avui presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 13/2013 de foment de la integració de cooperatives, un cop que el Consell de Garanties Estatutàries ja ha emès  el dictamen preceptiu corresponent. Aquest òrgan ha arribat a la conclusió que els apartats 2 i 3 de l’article 3 i l’article 5 de la llei, vulneren les competències de la Generalitat de Catalunya, raó per la qual  el Govern formularà la interposició del recurs d’inconstitucionalitat contra els esmentats preceptes de l’esmentada llei.
 
D’altra banda, el Govern també interposarà un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per tres apartats de la llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària que vulneren els articles 116 i 154 de l’estatut d’Autonomia de Catalunya.
 
Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de Sílvia Muñoz d’Imbert com a nova directora del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada