QUAN ELS GOSSOS BORDEN, ALGUNA COSA SENTEN...: Pascal Décosterd: «Barcelona ocupa una posició estratègica per a Suïssa»

El cònsol suís a Catalunya assegura en una entrevista a Nació Digital que les preocupacions de l'empresariat suís amb interessos al país es limiten a qüestions relacionades amb la crisi

Pascal Décosterd, al seu despatx consular de Barcelona. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.

Catalunya i Suïssa són dos territoris d'Europa amb forts vincles econòmics i interessos creuats des de fa anys. Actualment, grans corporacions suïsses tenen interessos en sòl català, des de Nestlé a Novartis, passant per Bertschi, Roche, Clariant o Archroma, entre d'altres. Però, més enllà de l'economia, Catalunya també manté un vincle emocionalment notable amb Suïssa. Si, un bon dia de l'any 1899, un ciutadà suís no hagués vingut a Barcelona i hi hagués fundat un club de futbol, possiblement ara Catalunya seria ben diferent de com és.

En aquest context, el cònsol general de la Confederació Suïssa a Barcelona, Pascal Décosterd, ressalta que el seu país veu que la capital catalana "ocupa una posició estratègicament privilegiada" per a l'economia helvètica, alhora que la veu en una posició "propícia per a captar inversions i noves indústries". Constata que hi ha vida econòmica més enllà de la Unió Europea (UE), i subratlla que, sense disposar de l'euro com a moneda, l'economia suïssa comercia perfectament amb tothom. De fet, el PIB suís es troba entre els més elevats del món.

En un moment en què el Govern de la Generalitat s'ha compromès a organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya l'any vinent, Décosterd es limita a dir que, si algun l'empresari suís té algun tipus de preocupació, aquesta és tan sols per la crisi.

- Les relacions econòmiques entre Suïssa i Catalunya vénen de lluny. L'any 1904, es va fundar a Barcelona la Compañía Hispano-Suiza, i actualment grans inversors suïssos tenen notables inversions en territori català. Per què Catalunya és interessant per a l'empresari suís?

- La presència d'empreses suïsses a la regió té un origen històric. El desenvolupament de la indústria tèxtil al segle XIX, que va tenir una evolució paral·lela en diversos països, Espanya i Suïssa entre d'altres, va intensificar els intercanvis tecnològics i industrials. Les regions de Barcelona i Sabadell van atraure a productors de màquines tèxtils i indústries annexes, com les tintures artificials, un sector que poc a poc es va anar diversificant cap a la indústria farmacèutica.

- L'origen de la presència suïssa a Catalunya és el tèxtil, doncs.

- Sí. El tèxtil va necessitar una producció química, de tintures. I a partir d'aquí, es van començar a fer productes farmacèutics, perquè es van adonar que les mol·lècules que feien servir per als colorants també es podien fer servir per a desenvolupar productes medicinals. Amb aquesta diversificació, també es van atreure intermediaris financers, companyies d'assegurances per acompanyar al trasllat dels productes i, per descomptat, el que ara en diem logística, els transports terrestres i marítims. I Barcelona, per la seva situació de ser el primer port d'entrada a la península ibèrica, per descomptat amb destí a la regió central d'Europa, ocupa una posició estratègicament privilegiada i propícia per captar les inversions i les noves indústries en aquesta època.

- Suïssa no té mar i dieu que Barcelona li és estratègica, però el port que li quedaria més proper seria Marsella.

- Però el continent és gran, i s'aprofita cada port que tingui una posició estratègica. I la posició de Barcelona no és gaire més lluny que la de Marsella, i per la seva situació de desenvolupament de les empreses tèxtils, per descomptat que és propici a aquest tipus d'intercanvis.

- Actualment, el port de Barcelona veu com la seva competitivitat es veu ressentida perquè el Corredor Ferroviari Mediterrani no acaba de ser una realitat. Suïssa veu necessari que es construeixi?

- Suïssa sempre ha estat un dels majors protagonistes de les línies de ferrocarril. Tenim la major densitat de ferrocarrils del món, així com també la major densitat de passatgers. Així que és natural afavorir el trànsit de les mercaderies per ferrocarril, per descomptat.

- Tot i que en menor mesura, també hi ha inversions catalanes a Suïssa, com Roca, Festina o Mango. Des del consolat se les assessora quan volen invertir a Suïssa?

- Tenim el Swiss Business Hub, que és part de la nostra ambaixada a Madrid, que dóna suport a les empreses i als inversors. Però a Suïssa, com a Espanya, correspon a les regions de promoure's. Per exemple a Catalunya, Acció i Barcelona Activa són molt eficients en aquest aspecte, i donen molt de suport a les empreses, i als cantons de Suïssa hi tenim organitzacions similars.

- En els vostres contactes com a cònsol, els empresaris suïssos amb interessos a Catalunya us han fet arribar algun tipus de malestar per la situació política actual de Catalunya?

- Per descomptat que tenim molts contactes amb els empresaris suïssos, que per qüestió de la crisi en general tenen les seves inquietuds.

- Però més enllà de la crisi, us han traslladat si tenen inquietuds relacionades amb el procés polític català?

- Això ja pertany a l'àmbit privat de les pròpies empreses.

- Suïssa no forma part ni de la UE ni de l'Espai Econòmic Europeu (EEE), però sí de l'Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA). Fora de la UE i de l'EEE, Suïssa té algun tipus d'inconvenient en comerciar amb el conjunt del continent?

- Suïssa està més integrada amb la UE del que es pensa. Tenim acords bilaterals amb la UE, com per exemple la lliure circulació de persones, estem a l'Espai Schengen, els nostres llaços econòmics amb Europa són molt intensos, el 60% de les nostres exportacions es dirigeixen a països de la UE...

- ...i tot això, malgrat que políticament no formeu part de la Unió.

- Exacte. Però hi tenim diversos acords bilaterals, així com també en tenim amb d'altres països de l'entorn de Suïssa, que ens permeten intercanvis d'una manera molt fluïda.

- En un moment d'integració mundial, en què el dòlar, el ien i l'euro dominen l'economia mundial, detecteu algun problema tenint una moneda pròpia com és el franc suís?

- Vam tenir un problema els anys 2011 i 2012, durant els quals es va sobreavaluar el franc suís i va necessitar una intervenció del Banc Nacional per baixar i limitar el nivell d'especulació envers la moneda.

- Independentment d'aquest problema, hi ha algun problema general en no utilitzar l'euro?

- No, no hi ha un problema general. A més, els turistes que visiten Suïssa hi poden utilitzar l'euro gairebé a tot arreu.

- Parlant de turistes, Barcelona és una capital turística mundial, i Suïssa se situa en la desena posició quant a la procedència dels turistes que la visiten. El turista suís té una bona percepció de la ciutat?

- Hi ha un gran interès dels suïssos en visitar Espanya en general. De fet, es calcula que un de cada set suïssos visita Espanya un cop l'any. És a dir, el país està situat molt amunt en el 'hit parade' dels suïssos per passar el seu temps lliure. I a Espanya, per descomptat, la regió costanera, com la Costa Daurada o la Costa del Sol, hi són zones molt privilegiades. I Barcelona és realment el punt d'ingrés dels turistes que vénen per turisme urbà, i registra un número de visitants suïssos molt elevat.

- A Barcelona, periòdicament hi sorgeix el debat sobre si hi ha inseguretat al metro o a la Rambla. Des del consolat, detecteu que el turista suís es percep segur a la ciutat?

- Hi ha una percepció bastant estàndard. No hi ha cap percepció molt negativa. Però és que amb la quantitat de turistes que visiten Barcelona, la proporció de problemes és molt baixa.

- Tot sovint, Suïssa apareix als mitjans de comunicació mundials perquè celebra un o altre referèndum. A partir de la vostra dilatada experiència, considereu que consultar periòdicament la ciutadania és una bona manera per conèixer-na l'opinió?

- Suïssa no es podria imaginar sense el seu sistema de democràcia directa i drets populars. És un sistema que té arrels en la història pròpia del país, i que ha contribuït a l'estabilitat del que en diem la Suïssa contemporània al llarg de 165 anys. Cada país aplica una organització política que té els seus precedents en les seves pròpies arrels històriques, socials i culturals pròpies. La democràcia directa que es practica a Suïssa és única i emana d'usos i costums que han evolucionat al llarg dels segles. La consulta popular és el resultat d'un procés polític llarg i complex, en cap cas fàcil de manejar, que obeeix a regles estrictes i que és molt exigent per a les institucions, els ciutadans i la societat civil, en termes d'organització, civisme i maduresa política.

- I és positiu, aquest model?

- I és positiu per a un país com Suïssa, que té aquests factors socials i culturals, que permeten aquest exercici d'aquesta democràcia directa.

- I per a d'altres països?

- Cada país té la seva pròpia organització i el seu propi recorregut històric.