dimecres, 16 de juliol del 2014

Homs subratlla el "compromís" del país amb "la llibertat, la democràcia i la pau"

  • El conseller de la Presidència ha presidit l’acte d’homenatge als voluntaris catalans que van participar a la Primera Guerra Mundial
  • Homs ha agraït a les forces parlamentàries l’aprovació de la llei de consultes per part de la Comissió d'Afers Institucionals
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha subratllat el“compromís” del país i les seves institucions amb la “llibertat, la democràcia i la pau” en l’homenatge que s’ha fet aquest matí als voluntaris catalans que van participar a la Primera Guerra Mundial. Després d’una ofrena floral davant del Monument als Voluntaris Catalans, al Parc de la Ciutadella, i un breu parlament a càrrec del cònsol de França, Edouard Beslay, que ha lloat l’esperit d’aquests voluntaris, el conseller Homs ha destacat que l’acte d’avui, “senzill, però carregat de simbolisme”, representa “un compromís inequívoc del nostre país i de Barcelona amb la llibertat”.
 
El conseller ha recordat les “vicissituds” i “actes de greuge” que ha patit aquesta escultura de Josep Clarà, que va ser inaugurada oficialment el juliol de 1936 i que “ha anat acompanyant totes les èpoques que hi ha hagut llibertat en aquest segle XX a casa nostra”. Fins al punt que “va anar just“ que l’escultura no fos retirada durant l’època de la dictadura franquista.
 
Homs ha destacat que si es fa “una mirada retrospectiva als darrers 100 anys”es constata un clar “compromís amb Europa” de Catalunya i que per això era“obligat” un “reconeixement institucional” del que representen els valors de democràcia, pau i llibertat que “nosaltres tenim sempre fixats com a nord” i als quals sempre “hi serem fidels”.
 
A l’acte hi ha assistit, a més del cònsol francès Edouard Beslay, la vicecònsol de la Gran Bretanya, Maria Leng; el cònsol del Marroc, Fores Yassir; el secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, Roger Albinyana; el director general de Relacions Exteriors, Iban Rabasa; el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí; el secretari quart de la Mesa del Parlament, David Companyon; el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya als Estats Units d'Amèrica, Andrew Scott Davis; el secretari general del Patronat Catalunya Món-Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (PCM-Diplocat), Albert Royo; regidora de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, Francina Vila, membres del cos consular i altres autoritats.
 
“Un pas important per la llei de consultes”
 
Després de l’acte, el conseller s’ha referit a l’aprovació de la comissió d'Afers Institucionals del Parlament a la llei de consultes no referendàries que ha de donar cobertura legal a la del 9 de novembre. Homs ha agraït a les forces polítiques que“s'hagi fet aquest pas important per la llei de consultes” i el “compromís que compartim com a Govern” de demanar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, “l'òrgan institucional de referència en el nostre país que analitza l'adequació a la Constitució i l'Estatut de les lleis que ens afecten”. “Crec que és oportú i encertat” aquesta “autoexigència de voler-se ajustar a la legalitat vigent” ha dit Homs, qui ha recordat que “no és habitual” que aquest tràmit el facin dels “promotors de la iniciativa”.
 
Els voluntaris catalans
 
La Gran Guerra o Primera Guerra Mundial va tenir lloc a Europa i el Pròxim Orient entre 1914 i 1918 i va determinar la geopolítica del segle XX. Els prop de 1000 voluntaris catalans, que van lluitar a l’exèrcit francès per donar suport als aliats durant la Primera Guerra Mundial, procedien del principat de Catalunya i de la Catalunya Nord. Els catalans de Catalunya van ser allistats al Regiment de Marxa de la Legió Estrangera, mentre que els nord-catalans, de nacionalitat francesa, van ser allistats als regiments de l’Exèrcit de França.
 
El 14 de juliol de 1936, coincidint amb la festa nacional francesa, es va inaugurar al Parc de la Ciutadella de Barcelona el monument Als voluntaris catalans morts durant la Gran Guerra, un nu en bronze d’un home jove amb els braços alçats, de l’escultor Josep Clarà. L’escultura va ser objecte de diferents greuges durant el franquisme, com ara la mutilació dels braços i la retirada de la placa.
fotofoto Foto 1
fotofoto Foto 2
fotofoto Foto 3
fotofoto Foto 4
Departament/s 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada